Anna Ravell

En el context social actual, la cura del benestar és un element imprescindible que cal tenir en compte i cal promoure en l’educació dels infants i joves, reconeixent-los com a subjectes de dret i garantint que el seu desenvolupament integral es dugui a terme en un entorn de respecte, protecció i participació activa. 

Pensant en la societat del futur, volem que estigui formada per persones que saben tenir cura del seu benestar i el dels altres, en benefici de tota la humanitat i el planeta, la Terra.  

A l’escola impulsem nombroses iniciatives que incideixen directament en el benestar de l’alumnat, convençuts que només des del respecte, la seguretat i l’equilibri emocional es pot afavorir un aprenentatge significatiu i integral. Ara volem fer un pas més: relligar totes aquestes accions per donar-los coherència i sentit global, i així poder reconèixer i compartir el relat que les sosté.  

A més, entenem que per educar en el benestar emocional cal tenir cura del benestar de tota la comunitat educativa, incloent-hi docents i famílies, ja que només des d’un entorn saludable i equilibrat podem acompanyar l’alumnat de manera plena. 

L’educació en el benestar és una actualització de la divisa marista “Per educar, cal estimar”, que enriqueix la nostra tradició educativa, fonamentada en els valors de la senzillesa, l’esperit de família i la presència. 

Com definim el benestar emocional de l’alumnat? 

Partint de la definició que l’OMS i la Fundació Sant Joan de Déu fan del benestar emocional, vam elaborar la nostra pròpia definició: 

Un estat d’equilibri i harmonia que permet sentir-se bé amb un mateix i amb els altres, gaudint de la vida, dels aprenentatges i de les relacions sanes. Implica una gestió saludable de les emocions i afavoreix el creixement personal, fomentant una actitud positiva i resilient davant els reptes del dia a dia. 

Educar en el benestar implica, doncs, promoure: l’autoconeixement i l’autoestima, l'autoregulació i la gestió emocional, l’empatia, les habilitats socials i la comunicació assertiva, la resiliència i afrontament de dificultats, el benestar físic i la salut mental. 

Quins aspectes tenen incidència en el benestar emocional? 

Hi ha molts factors a l’escola que incideixen en el benestar emocional: el tracte, els espais, la seguretat, la confiança, les relacions personals, la motivació, la participació... De fet, qualsevol aspecte de la vida escolar incideix en major o menor grau en el benestar. Des d’aquest punt de vista, doncs, la cura de tots aquests aspectes a l’escola fa que tots ells siguin una oportunitat per generar aquest benestar que permeti una millor predisposició per a l’aprenentatge. El benestar emocional no és un estat estàtic, sinó que és dinàmic i podem dir que té una franja emocional variable dintre de la qual ens movem en l’equilibri. Fora d’aquesta franja, més o menys ampla segons cada persona,  aquest equilibri es pot trencar. 

Per què és important el benestar emocional en l’aprenentatge? 

"Sentir-se bé et permet aprendre i aprendre bé et fa sentir millor". 

Hi ha evidències que mostren el que és fàcil d’intuir: si la persona se sent bé, està molt més predisposada per fer bons aprenentatges.   

Segons alguns estudis, de mitjana, el treball de l'educació positiva i les emocions té un efecte positiu en el rendiment acadèmic que equival a quatre mesos de classe de mitjana. Hi ha moltes evidències que associen les habilitats socials i emocionals de la infància amb més bons resultats a l’escola i en la vida futura en relació amb la salut física i mental, la maduresa escolar i el rendiment acadèmic, els comportaments delictius, la taxa d’ocupació i el nivell d’ingressos.

Des d’una altra perspectiva, educar en el benestar de l’alumnat resulta clau per a assolir amb satisfacció els trets personals que descriu el perfil competencial que volem ajudar a desenvolupar en l’alumnat: una persona resilient i positiva, conscient i amb consciència, emocionalment intel·ligent, amb valors que humanitzen, respectuosa, ciutadana del món, servicial i empàtica, entre d’altres trets. 

Com eduquem en el benestar emocional? 

El currículum actual fa present la dimensió del benestar emocional quan proposa el desenvolupament la competència personal, social i d’aprendre a aprendre (CPSAA) de manera transversal.  

Educar en el benestar és una experiència que ho abasta tot, des de la més senzilla de les interaccions personals a l’entrar a l’escola, fins a la implementació de programes educatius que treballen explícitament el benestar.   

El primer que cal tenir en compte per part dels educadors és que cal actuar amb una mirada global. Des dels gestos més espontanis fins als programes més pautats, tot té el poder d’incidir en el benestar. No cal veure, doncs, un seguit d’accions aïllades les unes de les altres, sinó que estan interconnectades per l’educació en el benestar i, vistes des de la globalitat, aquestes accions aparentment aïllades cobren més sentit i guanyen en potencial educatiu. 

L’enfocament que adoptem per a l’educació en el benestar és l’educació positiva que, alhora, es basa en els principis i coneixements de la psicologia positiva. Aquesta ens aporta l’estudi científic del funcionament humà òptim, una ciència de l'experiència subjectiva positiva, els trets individuals positius i les institucions positives3. Indaga en allò que fa possible la felicitat i evidencia que trets com l’esperança, la saviesa, la creativitat, el coratge, l’espiritualitat, la responsabilitat i la perseverança, són camins cap al benestar. 

Seguint aquest enfocament, a l’hora d’anar emmarcant les diferents accions que duem a terme ens orientem amb el model PERMA, de Seligman, les sigles del qual corresponen als conceptes emocions viscudes positivament, compromís, relacions, sentit i assoliment.4 Aquests conceptes ofereixen a l’alumnat una referència i un espai per anar aprenent a través del seguit d’experiències que viu a l’escola. 

Estratègies globals 

• Pla d’Acció Tutorial (PAT). La part més explícita d’aquest treball es vertebra, sobretot, en el Pla d’Acció Tutorial (PAT) i l’acompanyament personalitzat de l’alumnat, des d’infantil al batxillerat. El PAT inclou sessions per treballar l’autoconeixement i l’autoestima, les relacions d’amistat, la cohesió de grup, l’educació afectiva-sexual o la prevenció de l’abús, entre d’altres. 
• Participació  de l’alumnat - La promoció i defensa del dret a la participació dels infants i joves és un altre dels pilars de l’educació en el benestar. Es concreta, especialment, en l’escolta de la veu de l’alumnat a través del consell de delegats de primària i secundària, i en la realització d’un procés participatiu anual amb la implicació de tot l’alumnat de l’escola (“Aixeca’t, parla i actua!” ), la realització de serveis a nivell de grup-classe i també d’escola. 
• Enfocament restauratiu – d’acord amb el projecte de convivència de l’escola, generem dinàmiques a les classes que permetin el diàleg, la comunicació personal i la restauració de l’equilibri quan aquest es perd en les relacions que es donen en el dia a dia. En els propers cursos s’aniran implementant les eines d’aquest enfocament en la dinàmica habitual de les classes i la gestió de la convivència. 
• Programa #aquiproubullying. L’escola participa en el programa #Aquíproubullying de la Generalitat de Catalunya per prevenir, detectar i intervenir davant l’assetjament escolar amb la implicació de tota la comunitat educativa. El projecte fomenta la participació activa de l’alumnat com a observadors i agents de convivència, posant èmfasi en la prevenció i en la responsabilitat col·lectiva d’observar, ajudar i actuar per evitar situacions d’assetjament. Es treballa des de Primària fins a 4t d’ESO, amb equips específics com els Equips per la Convivència (5è i 6è) i els Equips Guaita (4t ESO), que vetllen pel respecte durant els esbarjos. L’Equip de Referència, format per representants de tota la comunitat, lidera i difon aquest projecte per avançar cap a una escola més compromesa i activa contra l’assetjament.

Estratègies específiques 

A més de les estratègies globals, hi ha diversos programes i estratègies que es van desplegant en les diferents etapes per tal d’educar en el benestar. 

Infantil 

• Educació emocional: es treballa a través de tres projectes en cada un dels tres cursos de l’etapa. I3: el llibre blanc / I4: Explica’m el teu conte / I5: El protagonista. 
• Assemblea: és una rutina diària en què els infants, asseguts a terra en cercle, comparteixen experiències viscudes a casa, a l’escola, a la classe i expliquen com se senten. 

Primària 

• Educació emocional: 1 hora setmanal. Treball sistemàtic i seqüenciat de la gestió emocional (reconeixement i identificació d’emocions, cicle de la gestió emocional). 
• “A fons” - Cicles mitjà i superior: dos moments al llarg del curs per treballar els temps especials de Quaresma i Pasqua des de la interioritat. 
•  “Bon dia!”  - Cicle superior. Iniciem dos dies a la setmana amb un moment de pausa i de presa de consciència. 

ESO 

• Fars: cada nivell té una idea o lema propi on posar el focus del curs. 
• 1r ESO: Fem pinya -  Cohesió (acceptació de l’altre, som diferents) i convivència (normes). Fortaleses: gratitud, humilitat, treball en equip. 
• 2n ESO: Emociona’t! - Gestió emocional. Fortaleses: perseverança, intel·ligència social, creativitat. 
• 3r ESO:  Qui soc? -Autoconeixement, hàbits, gestió conflictes. Fortaleses: valentia, bondat, autoregulació. 
• 4t ESO: Vull ser... – Orientació vocacional i acadèmica. Fortaleses: espiritualitat, lideratge, amor per l’aprenentatge. 
• BAT: Tinc un somni – Orientació 360, qui soc, cura d’un mateix, organització. 

• Jornades d’orientació vocacional: Un matí dedicat exclusivament a l’autoconeixement i exploració de les dimensions de la persona per anar bastint la personalitat i la capacitat de prendre decisions en relació amb el futur i el propi lloc a la vida (projectes, estudis, interessos, crides personals, servei...). 
• Mindfulness: treball setmanal sistemàtic i progressiu de la capacitat de viure el moment present amb atenció plena. Fer silenci, baixar el ritme i focalitzar l’atenció porta a un descobriment més profund de la pròpia persona i de la vida. 
• Fortaleses del caràcter: conèixer i descobrir les fortaleses personals com a base del creixement i camí cap al benestar personal.  
• “Bon dia!” - 1r i 2n d’ESO - Iniciem dos dies a la setmana amb un moment de pausa i de presa de consciència. 
• “A bord“– 2 jornades inicials per a la presentació del curs i la cohesió inicial dels nous grups-classe. 

Treball amb professorat i famílies 

El benestar de les persones que acompanyen el creixement dels infants i joves, professorat i famílies, és un altre factor crític que cal considerar i promoure. 

Així, darrerament s’han fet accions formatives amb el professorat per donar eines per a la cura personal i la prevenció del burnout. També s’han ofert espais de qualitat per a la comunicació interpersonal i intrapersonal, com són els moments d’interioritat per a docents o el grup de revisió de la tasca. D’igual manera, generem espais de comunicació de qualitat a l’inici de les trobades de l’equip docent i de manera habitual en la dinàmica de funcionament d’alguns equips de l’escola (equips pedagògics, pastoral, innovació i equip directiu). 

Es té cura també de l’acollida i acompanyament de les noves incorporacions i s’acompanya les persones que estan desenvolupant alguna funció de lideratge (caps d’estudi, orientació, pastoral, caps de departament i coordinacions de cicle). 

Quant a les famílies, en col·laboració amb l’AFA de l’escola, s’ofereixen espais per a la participació i col·laboració (pelegrinatge a Montserrat, berenar intercultural, tardes en família, comissió de sostenibilitat...) i també tallers formatius amb temes rellevants (educació afectiva-sexual, acompanyament en l’ús de pantalles amb els infants, disciplina positiva...).